Tomás Gómez, pintor (1960)
La figura humana ha constituido desde la más remota antigüedad un motivo de inspiración para el arte, en la escritura, etc.
Esta fuente inagotable de contenidos gestuales y sensoriales es utilizada por Tomás Gómez como pasión, referencia y obsesión.
El hombre desnudo con toda su carga expresiva, pero prudente, propone ser fiel al instinto inteligente aislado en el tiempo y sin otro contexto que la tiniebla de los fondos.
Pinturas desprovistas de todo “atrezzo” que pudiera provocar interferencias entre figuras y materiales.
Materia inanimada: minerales, cementos, arenas, tintas, … convertidos en ejes de movilidad y tránsito. La frialdad inerte activada como calor vital.
La figura humana ha constituït des de la més remota antiguitat un motiu d’inspiració per a l’art, l’escriptura, etc.
Aquesta font inesgotable de continguts gestuals i sensorials és utilitzada per Tomás Gómez com a passió, referència i obsessió.
L’home nu amb tota la càrrega expressiva, però prudent, proposa ser fidel a l’instint intel·ligent aïllat en el temps i sense cap altre context que la tenebra dels fons.
Pintures desproveïdes de tot “atrezzo” que pogués provocar interferències entre figures i materials.
Matèria inanimada: minerals, ciments, sorres, tintes… convertits en eixos de mobilitat i trànsit. La fredor inerta activada com a calor vital.